Classe final

Avui hem viscut l’última classe de l’assignatura, i crec que ha estat un dels moments més especials del curs. Hem fet una activitat molt diferent: una mena de meditació o relaxació guiada que ens ha permès aturar-nos una estona, respirar i connectar amb nosaltres mateixos. Enmig d’aquesta època de tanta pressió, entre treballs, exposicions i exàmens, aquesta pausa ha estat gairebé terapèutica. Ens ha ajudat a desconnectar de l’estrès i a recordar-nos com d’important és cuidar el nostre benestar emocional, especialment quan treballem en l’àmbit social i educatiu.

Aquesta activitat final ha estat com una petita síntesi de tot el que hem viscut a l’assignatura: emoció, escolta, connexió, i sobretot, vivència. Música i Educació Social no ha estat només una assignatura més del pla d’estudis; ha estat un espai viu, on hem après a través del cos, de la veu, de les emocions i de l’experiència directa. Hem descobert com la música pot ser una eina poderosa de transformació, d’inclusió i d’acompanyament, tant per a nosaltres com per a les persones amb qui treballarem en un futur.

Fina, vull donar-te les gràcies de tot cor. La manera com has portat les classes, amb tanta passió, alegria i naturalitat, ha fet que cada setmana tingués ganes de venir i deixar-me sorprendre. Has aconseguit crear un ambient de confiança, on tots ens hem sentit lliures de ser nosaltres mateixos, de provar, de jugar, d’equivocar-nos i de compartir. Crec sincerament que tots hem sentit una connexió especial amb l’assignatura, i gran part d’això ha estat gràcies a tu. Has sabut transmetre no només coneixement, sinó també emoció, i això no s’oblida fàcilment.

Tanco aquesta etapa amb molt bon sabor de boca i amb moltes ganes de seguir explorant la música des d’aquesta mirada social i educativa. Gràcies per tot el que ens has ensenyat, i sobretot, per com ho has fet. Una abraçada ben gran!