Classe final
Avui hem viscut l’última classe de l’assignatura, i crec que ha estat un dels moments més especials del curs. Hem fet una activitat molt diferent: una mena de meditació o relaxació guiada que ens ha permès aturar-nos una estona, respirar i connectar amb nosaltres mateixos. Enmig d’aquesta època de tanta pressió, entre treballs, exposicions i exàmens, aquesta pausa ha estat gairebé terapèutica. Ens ha ajudat a desconnectar de l’estrès i a recordar-nos com d’important és cuidar el nostre benestar emocional, especialment quan treballem en l’àmbit social i educatiu. Aquesta activitat final ha estat com una petita síntesi de tot el que hem viscut a l’assignatura: emoció, escolta, connexió, i sobretot, vivència. Música i Educació Social no ha estat només una assignatura més del pla d’estudis; ha estat un espai viu, on hem après a través del cos, de la veu, de les emocions i de l’experiència directa. Hem descobert com la música pot ser una eina poderosa de transformació, d’inclusió...