El diari de música i educació social

 Avui a classe de  Música i Educació Social  ens hem posat mans a l’obra… o millor dit,  mans als tubs!  La Josefina ens ha sorprès amb uns tubs musicals de colors que fan sons diferents segons la seva mida. Al principi semblaven joguines, però quan hem començat a tocar tots junts, la cosa s’ha posat seriosa (i divertida!). Hem seguit unes quantes cançons que ens ha posat la Josefina a la pantalla, i entre cop i cop, l’aula s’ha omplert de ritmes i rialles. Però el millor ha vingut després: ens hem ajuntat tots com un gran grup i hem creat una melodia  original  entre tots. Ha estat un moment de creativitat col·lectiva que ens ha fet sentir com una veritable banda! Tot i que ha estat divertidíssim tocar amb els tubs (i admeto que m’ha sorprès com poden sonar!), he de confessar que hi ha altres instruments que m’agraden més. Potser perquè tenen més possibilitats, o potser perquè m’hi sento més còmoda. Però bé, cada instrument té el seu encant, i avui he...

Avui a classe de Música i Educació Social ens ho hem passat molt bé! Res de teoria avorrida: hem mogut el cos, hem picat de mans i fins i tot hem desafiat el caos (i una mica el ritme també 😅). Per començar, ens hem dividit en dos grups. Cada grup ha triat una cançó i hem creat una coreografia de percussió corporal. Entre palmades, cops de peu i algun altre moviment, hem rigut moltíssim! Després hem canviat d’instrument (i de xip) i hem tocat  xilòfons ! Hem intentat interpretar la cançó de  “Estrellita ¿dónde estás ?” , i tot i que al principi ha estat una mica...  caòtic  (algunes notes sonaven com si l’estrellita hagués caigut del cel), poc a poc ens hem anat coordinant i al final de la classe... ja em sentia tota una experta! (Bueno, igual estic exagerant una mica jajaja)  El millor de tot? La sensació de veure com el caos es transforma en música, i com, al treballar en equip, tot flueix millor. Avui no només hem après música, sinó també a escoltar-nos...

Avui ha estat un dia especialment divertit i diferent a classe. Hem jugat a un joc molt original on, a partir d’emojis, cadascú de nosaltres havia de pensar en la primera cançó que li venia al cap. Ha estat molt curiós veure com un mateix emoji podia evocar cançons molt diferents per a cada persona. Això ens ha fet reflexionar sobre com la música està lligada a les nostres experiències personals, gustos i emocions, i com cada persona la viu d'una manera única. Després hem fet dues activitats molt especials. La primera, un joc amb gots per fer sons i ritmes, que m’ha connectat directament amb la meva infància. M’ha recordat aquells moments de joc, espontaneïtat i creativitat que sovint perdem de grans. L’altra activitat ha estat de percussió corporal, i ha estat increïble veure com amb només el nostre cos podem crear ritmes i sentir-nos part d’un grup, tot seguint un mateix pols. Per què utilitzaríem aquestes activitats des del món musical i l’educació social? Tant la percussió corp...